Entrades
La NASA està amb les investigacions dels motors iònic, ja que de moment sembla ser que aquest tipus de motor ens pòdria fer arribar a Mart. Es tracta d'un motor de propulsió experimental desenvolupat per la NASA capaç d'aconseguir un rècord en termes tant de potència com d'empenta. Podria ser la clau per tornar a arribar a la Lluna o fins i tot per arribar a Mart: motors amb velocitats rècord.
En realitat, el concepte de motor iònic té ja més de cinc dècades. Bàsicament són motors elèctrics, pel que és possible obtenir energia mitjançant el Sol amb panells solars. No cal transportar grans quantitats d'energia, el que suma pes a les naus, a més que els combustibles són finits. Aquesta és una altra de les claus per les que el motor d'ions té tots els números per portar-nos a Mart, a part de la velocitat.
En un estudi realitzat en un laboratori de la Universitat d'Oxford, al Regne Unit, els investigadors han demostrat com podria ser possible revertir la ceguesa mitjançant la teràpia gènica per reprogramar les cèl·lules en la part posterior de l'ull per convertir-les en sensibles a la llum, segons s'informa en un article publicat a 'Proceedings of the National Academy of Sciences'.La
mort dels bastons i els cons de la retina pot ser degut no només a
alguna lesió o malaltia: també comencen a desaparèixer a mesura que
envellim. La bona notícia és que en alguns peixos i altres animals aquesta pèrdua és reversible.
A
l'ull humà hi ha les mateixes cèl·lules que assumeixen la funció de
fotoreceptor en un peix zebra, i igualment se'ls pot reactivar, sosté
l'equip investigador en un comunicat emès aquest 15 d'agost, que recull
EurekAlert.
Els autors van desenvolupar un procediment per aconseguir aquest efecte per mitjà de l'enginyeria genètica. Atès
que altres mamífers tenen la mateixa desavantatge humana de no poder
activar la funció regenerativa de la retina, van experimentar en
ratolins de laboratori cecs.De divisió a transformació
Als
animals els van injectar en la glia -teixit nerviós amb funcions
auxiliars- un gen que instrueix a aquestes cèl·lules a dividir-se per
procedir tot seguit a la regeneració.
Una
alternativa a aquesta primera inserció gènica seria fer talls a la
retina, mecànicament, per deixar que cèl·lules noves ocupin el lloc de
les destruïdes. Però
des d'un punt de vista pràctic, es va qüestionar-se a si mateix Bo
Chen, coautor del mètode, "si tractes de regenerar la retina per
restaurar la visió en una persona, és contraproduent danyar-primer".
Unes
setmanes més tard va ser necessari administrar als ratolins altra
inyecciónocular, que va impulsar a les cèl·lules mare a convertir-se en
bastons, en lloc del que originalment eren: teixit auxiliar. Llavors va ocórrer la transformació: semblaven bastons i interactuaven com a tals amb altres cèl·lules de la retina. Tot
i que els ratolins havien nascut sense aquests receptors, després de
les dues injeccions podien veure com qualsevol ratolí sa.
El
fet que aquests bastons funcionin no necessàriament significa que els
ratolins obtinguessin una visió completament funcional. Per
això l'equip de Chen va procedir a una prova addicional: va deixar anar
en laberints als rosegadors amb retina recuperada, per determinar si la
transformació va activar correctament totes les connexions cognitives. Mentre
esperen per una plena confirmació de l'èxit, els científics han
començat ja a planejar experiments amb les cèl·lules glials humanes
El primer cotxe volador de la història, que porta el nom de PAL-V Liberty, solcarà en breu les carreteres i els cels de diversos llocs del món.
L'estrena oficial de l'PAL-V Liberty va tenir lloc a Saló de Ginebra 2018. Avui, ja pots comprar-a Espanya, concretament al concessionari de vehicles esportius i de luxe d'alta gamma Supergarage de Marbella (Màlaga). Cal tenir el carnet de conduir, també i la llicència de pilot d'helicòpter, ja que el PAL-V Liberty és precisament això: meitat turisme, meitat helicòpter.
Les primeres unitats es lliuraran al llarg de 2019. Inicialment, la seva producció està limitada a 90 unitats a raó de 500.000 euros cadascuna d'elles.
Poden viatjar fins a dues persones. El seu pes total és de tot just 664 kg i pot portar al voltant 20 quilograms d'equipatge. Com a combustible, pot utilitzar gasolina sense plom 95, sense plom 98 i E10 (barreja de gasolina i etanol-alcohol d'un 10 per cent). La capacitat del dipòsit de combustible és de 100 litres.
Quan circula per terra ferma o asfalt, s'impulsa amb un motor de 100 CV. En aquest cas, s'anuncia una velocitat màxima de 160 km / h i una acceleració de 0 a 100 km / h en uns 9 segons. El consum de combustible declarat en aquest tipus d'ús és d'uns 7,6 l / 100 km, mentre que l'autonomia total quan només se circula per terra supera els 1.300 quilòmetres.
En la manera aire o manera vol, el PAL-V Liberty vola gràcies a un motor de 200 CV. La velocitat òptima de creuer és de 140 km / h, encara que en certs moments pot arribar als 180 km / h. L'autonomia estimada quan circula per l'aire pot variar entre els 400 i els 500 km i pot sobrevolar a una alçada màxima de 3.500 metres. Per poder enlairar-se, necessita almenys una recta de 330 metres de longitud, mentre que en tot just 30 metres des del terra és capaç d'aterrar i aturar-se.
Un equip de la Universitat de Glasgow ha desenvolupat una tecnologia que permet carregar el cotxe elèctric en qüestió de segons. La idea és que les bateries estiguin a ple rendiment en el mateix temps que es triga a omplir un dipòsit de gasolina.
Asseguren que es tracta d'un sistema flexible, encara en fase de prototipat, que empra nanomolècules per emmagatzemar energia tant en forma d'electricitat com de gas d'hidrogen.
El descobriment s'empara en el denominat "òxid exòtic", que a l'agregar-se al aigua pot carregar-se amb electricitat. Gràcies
a aquesta tecnologia, el combustible dels cotxes elèctrics podria
transferir-se als mateixos en qüestió de segons, sense haver d'esperar a
que la càrrega es completi. El
líquid usat de la bateria anterior s'eliminaria mitjançant un filtre
especial, mentre que simultàniament, a través d'una altra es bombearían
les reserves energètiques.La
bateria líquida de flux té el potencial de "revolucionar l'adopció i
l'ús de l'energia generada de manera renovable", tal com va afirmar a la
publicació Nature Chemisty el professor Leroy Cronin, president de la
càtedra Regius de Química de la Universitat de Glasgow, subratllant la gran competitivitat d'aquesta solució davant els vehicles de combustió interna.
A
més, aquesta tecnologia flexible envelleix més lentament que les
bateries dels cotxes elèctrics convencionals, que triguen hores en
recarregar-se, i el seu sistema d'emmagatzematge es caracteritza per una
major resistència, podent permetre mantenir els llums encesos en els
moments de més demanda.
També existeix altres metodes per realitzar aquest tipus de carregues.
La combinació de la nitidesa de la imatge al costat de les capacitats de MUSE, van fer possible una claredat més gran que la de les imatges que s'haguessin pogut captar amb el telescopi espacial Hubble de la NASA.
Gràcies a aquestes capacitats, el telescopi UT-4 que forma part del telescopi de llarg abast del ESO, permetrà als astrònoms estudiar amb un detall sense precedents objectes com forats negres supermassius, dolls llançats per estrelles joves i supernoves.
Fins ara la turbulència de l'atmosfera suposava un desafiament per a la presa d'imatges, pel fet que provocava que les estrelles parpadeasen a simple vista, provocant una presa d'imatges borroses de l'Univers.
La topografia làser, però, amb els seus quatre làsers brillants, permeten projectar cap al cel columnes d'intensa llum que, combinats amb el sistema d'òptica adaptativa, permeten determinar la turbulència atmosfèrica, compensar les seves deformacions i corregir la llum distorsionada.
L'Agència Japonesa d'Adquisicions, Tecnologia i Logística va emetre un comunicat de premsa en què va anunciar el desenvolupament d'un prototip de canó de rail electromagnètic, informa Defence Bloc.
Es tracta de la primera confirmació oficial del desenvolupament d'un programa d'una nova generació de sistemes d'armes per a les Forces d'Autodefensa del Japó.
Els detalls del mateix encara no s'han donat a conèixer, tot i que s'indica que amb aquest canó de rail electromagnètic podrien ser equipats els destructors de pròxima generació, possiblement del projecte 27DD.
L 'equip ha identificat la proteïna quinasa MSK1 com un regulador important de les metàstasis dorments o latents. Els científics han confirmat en mostres clíniques de tumors de pacients, que els tumors de càncer de mama ER + que no expressen MSK1 s'associen a un risc de recurrència més anticipat, mentre que aquells que l'expressen faran metàstasi més tard en el temps.
"Al laboratori estem interessats en comprendre els mecanismes de metàstasi i el component temps d'aquest procés. Fins ara, els mecanismes que permetien a les cèl·lules de càncer de mama sortir de la latència eren poc coneguts en models preclínics i menys en pacients ", explica Roger Gomis, cap del laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer.
Els investigadors apunten que en un futur aquest descobriment podria afavorir als pacients en dues direccions. En primer lloc, per identificar aquells amb risc proper en el temps de patir recaigudes i ajustar el tractament segons dit pronòstic. I en segon lloc, es podria també intentar mimetitzar la funció de la quinasa MSK1 en un tractament, amb l'objectiu de mantenir les lesions metastàsiques en estat de latència i asimptomàtiques durant el màxim temps possible.
El treball s'ha realitzat en col·laboració amb el laboratori de Salvador Aznar Benitah i Angel R. Nebreda, tots dos del programa d'Oncologia de l'IRB Barcelona, i amb els laboratoris de Violeta Serra, de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) , Aleix Prat, de l'Hospital Clínic de Barcelona i Joan Albanell, de l'Hospital del Mar. la primera autora de l'article és l'ex estudiant de doctorat de "la Caixa" a l'IRB Barcelona, Sylwia Gawrzak, actualment investigadora postdoctoral al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) a Heidelberg, Alemanya.
L'estudi ha rebut finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat a través de fons FEDER, l'AGAUR de la Generalitat de Catalunya, la Fundació BBVA, la Worldwide Cancer Research i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Càncer (CIBERONC), del qual el investigador Roger Gomis forma part.
Si encara no tenim els recursos suficients per viatjar a Mart, per què no construir una ciutat falsa marciana a la Terra?
Això és el que va a fer el projecte, batejat com Mars Science City Project, que acaba de ser presentat pel Govern de Dubai.
Pròximament donaran començament les obres per posar en marxa aquesta construcció del planeta vermell. Comptarà amb una superfície de 1,9 milions de peus quadrats, dimensions que li faran ser el major lloc de simulació espacial mai construït. El cost d'aixecar aquest projecte és de 150 milions dòlars i per fer-ho es va a utilitzar terra deserta simulant el planeta al qual encara no ha arribat cap ésser humà.
La construcció del fals planeta de Mart està dirigida per l'arquitecte danès Bjarke Ingels. Aquesta ciutat va a comptar amb cúpules connectades que albergaran laboratoris avançats que estimulen el terreny del planeta vermell usant tecnologia d'impressió 3D i aïllament tèrmic i de radiació. Els equips científics són fonamentals per tirar-lo endavant, i estan tractant d'atraure les millors ments científiques de tot el món.
Els especialistes de la Universitat Tecnològica d'Eindhoven duran a terme el projecte d ella construcció del primer 'barri imprès' del món, el qual realitzarà els edificis utilitzant una impressora 3D als Països Baixos.
Aquests experts en l'àrea també són coneguts per fer realitat el primer pont 3D per a ciclistes a la localitat de Gemert fa un any, informa Huffington Post
A mitjans del 2019 estarà a punt el primer edifici per a ser habitat i els seus promotors esperen que per 2023, s'alcin contra el cel 5 enormes construccions com si de les roques del Stonehenge es tractés.
